Què és el TEI (tutoria entre iguals)?
El projecte TEI és un projecte del qual n’és autor Andrés González Bellido, inicia el seu desenvolupament en el 2002 i el procés d'implementació en centres educatius de primària i secundària en el 2003.
És un programa de convivència institucional que implica tota la comunitat educativa, s'orienta a millorar la integració escolar i treballar per una escola inclusiva i no violenta, fomentant que les relacions entre iguals siguin més satisfactòries, dirigit a la millora o modificació del clima i la cultura del centre respecte a la convivència, conflicte i violència (física, emocional o psicològica).
Es basa en la tutorització emocional entre iguals on el respecte, l'empatia i el compromís són els pilars bàsics del seu desenvolupament en els centres educatius.
Els alumnes de 3r de secundària apadrinen als nens de 1r de secundària. I els de 5è de primària a nens de 3r. Serveix per evitar el bulling i que així els de primer tenen ajuda dels grans de l’escola.
Les 5 fortaleses del TEI:
Centre educatiu i Professorat
Alumnat tutoritzat
Famílies
Alumnat tutor
Avaluació
EL TEI A LA NOSTRA ESCOLA
Hem parlat amb dos alumnes participants DE 1r i 3r d'ESO en el projecte TEI. Les seves valoracions son molt positives:
“És molt reconfortant tenir a algú al qual recórrer quan tenim problemes.”
També els hem pogut preguntar què han fet fins ara:
“Doncs primer de tot vam signar un contracte i en aquestes últimes clases només hem estat coneixent-nos, ja que els nens no expliquen els seus problemes a desconeguts; després vam estar fent jocs tots junts”, deien els grans.
“L’altre dia va haver-hi uns conflictes al pati i vam aconseguir solucionar-los nosaltres.” Deia un alumne de 3r.
De moment estem veient que aquest projecte dona els seus fruits i segurament el repetirem ,ja que veiem que la cohesió entre grans i no tant grans funciona molt be.
A la primària també estan posant en pràctica aquest projecte: els alumnes de cinquè i els de tercer de primària estan molt contents amb la iniciativa.
Escrit per: Martí Ciruela
No hay comentarios:
Publicar un comentario